Objectiu general: millorar l’ocupabilitat dels seus graduats i graduades
Objectius específics:
- Orientar per a l’exercici de la professió de l’enginyeria. Durant el quadrimestre l’estudiant realitza treballs focalitzats a conèixer la professió i assisteix a seminaris on rep consells de professionals que treballen en empreses del territori.
- Aquesta col·laboració universitat-empresa permet a l’Escola enfortir les relacions amb el teixit empresarial local i mantenir actualitzat el currículum.
- Orientar sobre les oportunitats de les que la Universitat posa al seu abast per millorar la seva ocupabilitat (borsa de treball, pla d’acció tutorial, servei lingüístic o voluntariat). D’aquesta manera, s’augmenta l’eficàcia de la transició de les aules al món del treball.
- Ajudar l’estudiant a desenvolupar habilitats i competències tenint en compte les demandes actuals i futures del mercat laboral
El projecte s’adreça a l’alumnat de primer curs dels diferents graus d’enginyeria de l’Escola
La majoria de nois i noies ha accedit a la universitat a través de la PAU, fent que la franja d’edat oscil·li entre els 18 i 19 anys.
L’orientació assignatura d’OPA t emfatitzant la idea que l’ocupabilitat no només depèn de la persona sinó també del currículum i del model pedagògic.
A la finalització del curs l’alumnat ha de saber identificar les competències clau demandes pel mercat laboral, com i on trobar informació tenint en compte l’existència d’un mercat laboral segregat vertical i horitzontalment.
A través de diferents activitats d’aprenentatge aprèn a autoavaluar el seu perfil acadèmic i professional en base als seus propis interessos i motivacions. I, el que és més important, aprèn a identificar itineraris en el marc del seu projecte acadèmic i professional personal.
Algunes d’aquestes accions per millorar l’ocupabilitat de l’estudiant són responsabilitat de l’Escola i es desenvolupen a través del currículum del grau, com totes les relaciones amb els coneixements tècnics. D’altres, com els idiomes o la mobilitat són una responsabilitat indirecta a la que l’assignatura d’OPA contribueix donant a conèixer els serveis de la Universitat que poden millorar l’ocupabilitat d’una persona. D’aquesta manera, s’ajuda l’alumnat a prendre decisions més informades durant el grau i a no perdre oportunitats d’aprenentatge.
És indiscutible que l’orientació acadèmica i professional és una obligació de les universitats, fins i tot en graus amb alta taxa d’ocupabilitat, com les enginyeries. Però, resulta també inqüestionable que dones i homes necessiten aplicar estratègies diferenciades per assolir objectius professionals similars. La causa, els estereotips i prejudicis.
Per al personal docent és necessari crear igualtat d’oportunitats i condicions per a l’alumnat durant el procés d’aprenentatge. Aquest principi té repercussions directes la manera de treballar la competència CT6 a les aules perquè es necessari corregir problemes i comportaments relacionats amb el gènere.
En conseqüència, crear un entorn d’aprenentatge que no faci perillar la igualtat d’oportunitats implica lluitar contra aquesta problemàtica i això ens va portar a canviar la manera de fer l’orientació acadèmica i professional a l’Escola, incorporant la perspectiva de gènere tal i com es detalla a l’apartat següent
L’aplicació de la perspectiva de gènere a l’assignatura d’OPA és un procés en tres fases:
- Fase 1 (som políticament correctes!, curs 2015-16). Compromís compartit per part de l’equip docent d’utilitzar un llenguatge no sexista i inclusiu.
- Fase 2 (complim amb el Pla d’Igualtat!, curs 2016-17 a la data). Elaboració de material docent per a una orientació acadèmica i professional que té en compte la realitat d’un mercat laboral segregat.
- Fase 3 (avancem cap a la transversalitat de gènere!, curs 2017-18 a la data). Compromís per a la formació de professionals de l’enginyeria conscienciats de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere als seus projectes d’innovació i treballs de recerca.
Aquesta iniciativa és possible gràcies a l’equip docent, al suport del Servei de Recursos Educatius de la Universitat i al capital relacional.
L’equip docent dedica part del seu temps al disseny, implantació i avaluació del pla docent per l’assoliment dels objectius (apartat 2 d’aquesta memòria) i la realització de propostes de millora. El Servei de Recursos Educatius participa donant suport al disseny del material docent multimèdia i a l’entorn virtual d’aprenentatge.
El capital relacional, fruit de la relació amb les entitats del territori que col·laboren l’orientació acadèmica i professional de l’Escola, és també un recurs d’incalculable valor.
• Fase 1 (som políticament correctes!, curs 2015-16),
• Fase 2 (complim amb el Pla d’Igualtat!, curs 2016-17 a la data).
• Fase 3 (avancem cap a la transversalitat de gènere!, curs 2017-18 a la data).
Tal i com ja s’ha indicat i, amb la finalitat d’avaluar l’efectivitat de l’assignatura en el desenvolupament competencial de l’alumnat, durant el curs 2018-19, l’equip docent ha dut a terme un estudi per verificar l’estudiant està assolint els resultats d’aprenentatge en relació a la competència CT6.
Per a l’obtenció de dades es van subministrar tres qüestionaris en línia. El primer es va adreçar a estudiants de primer d’enginyeria, el segon a estudiants de 3r i 4rt, i el tercer a estudiants de graus de ciències socials que no cursen l’assignatura (grup de control).
Berge, Maria, Siflver, Eva, &, Danielsson, Anna (2018). In search of the new engineer: gender, age, and social class in information about engineering education. European Journal of Engineering Education. doi: 10.1080/03043797.2018.1523133
Burrowes, Gunilla (2003). Students perceptions of gendered language in an engineering classroom. 14th Annual Conference 2003 Australasian Association. Melbourne, Australia, 29 September to 1 October 2003 for Engineering Education.
Correll, Shelley J. (2001). Gender and the career choice process: the role of biased self‐assessments. American Journal of Sociology, 106(6), 1691-1730. doi: 10.1086/321299
European Comission (2013). Gendered innovations. How Gender Analysis Contributes to Research. Report of the Expert Group “Innovation through Gender”. Disponible a: https://ja.cat/kx10S
Holth, Line, Almasri, Abdullah, &, Gonas. Lena (2013). Career patterns for IT engineering graduates. Economic and Industrial Democracy 34(3), 519-535.
Jakiela, Pamela, &, Ozier, Owen (2018). Gendered Language. World Bank Development Research Group. Disponible a: https://ja.cat/McIhX
Johnston Taylor, Susan (2016). The pink tax: why women’s products often cost more”. 17 de febrer. USNews. Disponible a: https://ja.cat/nP4At
Kang, Jingoo, Hense, Jonathan, Scheersoi, Annette, &, Keinonen, Tuula (2019). Gender study on the relationships between science interest and future career perspectives. International Journal of Science Education, 41(1), 80-101, doi: 10.1080/09500693.2018.1534021
Kay, Katty, &, Shipman, Claire (2014). The confidence code. The science and art of self-assurance. What women should know. New York Time.
Krapp, Andreas (2007). An educational–psychological conceptualisation of interest. International Journal for Educational and Vocational Guidance, 7(1), 5–21. doi: 10.1007/s10775-007-9113-9
Pool, Lorraine Dacre &, Sewell, Peter (2007). The key to employability: developing a practical model of graduate employability. Education&,Training, 49(4), 277-289.
