Repositorio de proyectos de orientación académica y profesional presentados a los Premios Educaweb

Objectiu general:

Promoure l’èxit educatiu de joves en risc d’exclusió social des de la mentoria socioeducativa i amb la implicació de la xarxa d'agents del territori.  

Objectius específics (OE): 

1. Promoure un espai d’acompanyament afectiu i emocional que incideixi en l’ autoconcepte, autoimatge i autoestima dels joves.
2. Oferir un referent positiu, mitjançant la figura d’un mentor/a, a través del qual el o la jove es projecti i reforci les seves expectatives educatives, laborals i vitals.
3. Ajudar al o la jove a definir el seu itinerari educatiu o laboral mitjançant accions estratègiques pròpies de  l’orientació acadèmica i/o professional.
4. Donar a conèixer al o a la jove els recursos socioeducatius de la comunitat per promoure el seu sentit de pertinença envers el territori i afavorir la seva inclusió.
5. Enfortir el rol de la família com a agent educatiu de primer ordre.
6. Consolidar la xarxa de treball per tal de generar accions el màxim coordinades possibles

MODUM s’adreça a 20 joves d’entre 15 a 21 anys que es troben dins del sistema educatiu, però que requereixen d’un acompanyament proper i de qualitat, propi de la mentoria educativa, per tal de propiciar aprenentatges personals i acadèmics rellevants i significatius que possibilitin més i millors oportunitats educatives, laborals i personals. En comú, aquests i aquestes joves conviuen en contextos familiars d’alta complexitat i vulnerabilitat econòmica -sovint amb dificultats per cobrir les necessitats bàsiques- i acumulen experiències personals, socials i educatives negatives. 

Fruït d’un anàlisi exhaustiu per part de l’equip de l’AEIRaval, s’estableixen 3 perfils de participants, que consideren aspectes relacionats amb el context acadèmic, personal i familiar dels i les joves: perfil educatiu irregular; perfil educatiu regular; perfil educatiu condicionat per la discapacitat. Per a cadascun d’aquests 3 perfils, es preveuen accions específiques en el marc del procés de mentoria.

En un context de vulnerabilitat creixent que afecta cada vegada més col.lectius (Lasheras i Pérez, 2014), els programes de mentoria educativa  esdevenen un instrument d’acció social eficaç  per a la inclusió, la cohesió social i la igualació d’ oportunitats dels joves (Grané, 2013; Alegre, 2015). En aquest sentit, les avaluacions realitzades els darrers anys conclouen que la mentoria educativa contribueix a  millorar els resultats acadèmics, incrementar les expectatives educatives, laborals i personals, disminuir l’absentisme escolar i la taxa de comportaments problemàtics i afavorir un desenvolupament emocional equilibrat entre els joves mentorats (Deutsch, Wiggins,  Henneberger  i Lawrence, 2012; Herrera, Grossman, Kauh i McMaken, 2011; Herrera,     Kauh,     Cooney,     Grossman i McMaken, 2008; Dolan I Brady, 2015; Herrera, Dubois i Grossman, 2013; DuBois i Karcher, 2014).

Tanmateix, i malgrat el seu enorme potencial,  la mentoria educativa és encara una realitat incipient a Catalunya. Algunes de les experiències més rellevants promogudes des d’ens públics són els programes de mentoria impulsats pels ajuntaments de Barcelona, Caldes  de Montbui o  Santa Eulàlia de Riuprimer. En l’àmbit privat, destaquem:  en Tàndem, el Projecte Rossinyol, els projectes de mentoria de la Fundació Marianao i  la Fundaesplai. De tots els projectes de mentoria socioeducativa que es promouen actualment al territori català, MODUM és l’únic que es duu a terme en el marc d’ un centre obert de la ciutat de Barcelona, malgrat que els centres oberts són, encara avui, els únics serveis d’atenció social i educativa no residencial per a infants i adolescents de 3 a 18 anys en situació de risc.

El projecte MODUM es justifica i es contextualitza a partir de  3 elements:

1. Des d’una perspectiva tècnica, l’equip educatiu de l’AEIRaval identifica moltes potencialitats en joves que participen del centre obert de l’entitat i que es troben dins del sistema educatiu, però que mostren desmotivació, desafecció i desorientació envers el seu procés acadèmic i laboral;
2. D’altra banda, els propis joves expressen la necessitat de comptar amb més experiències positives que reverteixin la desafecció envers el seu trajecte acadèmic i els aportin una guia;
3. Finalment, els equips directius dels instituts del barri expressen a l’equip de l’AEIRaval,  la necessitat de comptar amb un suport complementari a l’acció educativa i tutorial que desenvolupen des d’aquests centres.

La metodologia que estableix el MODUM  incorpora una sèrie d’elements que la recerca apunta com a factors d’èxit dels projectes de mentoria educativa (Grané, 2013):

1. Sensibilització i difusió inicial en clau comunitària, per tal de promoure des de l’inici el sentit de pertinença i adhesió envers el projecte entre tots els agents implicats (centres educatius, mentors/es, mentorat/des, famílies i ens que formen part de la xarxa de treball).
2. Procés acurat de selecció de les persones mentores i mentorades mitjançant diverses entrevistes individuals i grupals que permeten observar el seu desenvolupament en diferents contextos.
3. Implicació de la família de manera transversal, per tal de reforçar el seu rol i apoderar-la i garantir, així, una major incidència dels processos que es promouen.
4. Emparellament (“matching”) basat en els interessos compartits de la persona mentorada i la mentora com a clau de l’èxit i confecció d’un pla de treball consensuat i compartit entre els diferents agents.
5. Establiment d’acords claus i assumibles en el marc del pla de treball de la mentoria i en coordinació amb els referents dels centres educatius formals dels i les joves per tal de garantir una intervenció socioeducativa coherent i eficaç.
6. Durada mínima del procés de mentoria de 6 mesos, com a marc temporal òptim pel desenvolupament d’una relació funcional i per a l’assoliment dels objectius inicials i establiment d’un compromís actiu de la persona mentora de reunir-se regularment amb la persona mentorada, en aquest cas, setmanalment.
7. Formació continuada i integral a les persones mentores, basada en diferents metodologies i enfocada tant als aspectes organitzatius i de gestió propis del projecte, com específiques (gestió emocional, habilitats relacionals, interculturalitat, etc.).
8. Supervisió, seguiment i acompanyament al llarg de tot el procés per part de la persona coordinadora del projecte.
9. Avaluació en clau de procés, resultats i d’impacte per tal de copsar aquells elements que permetin enfortir el projecte i, alhora, identificar-ne les contribucions.
10. Cura del procés de tancament de la relació de mentoria en què es fa un balanç dels objectius assolits, les dificultats i els aprenentatges efectuats i en què s’estableixen fites a curt, mitjà i llarg termini, amb el propòsit de donar coherència i continuïtat al procés efectuat a través de la mentoria.

• Coordinador/a-educador/a social amb experiència en la gestió de projectes adreçats a adolescents i joves en risc d’exclusió social. Tasques: coordinació general del projecte; disseny, execució i avaluació dels processos vinculats al projecte; impuls d’accions i aliances estratègiques per a l’extensió i sostenibilitat del projecte.
• Tècnica amb un perfil vinculat a la gestió de processos i amb experiència en el seguiment i avaluació de projectes de l’àmbit socioeducatiu. Suport a la gestió del projecte; elaboració dels materials per a la difusió; suport en la cerca d’aliances estratègiques.
• Psicòloga per atencions individuals, en els casos en els que es consideri necessari.
• Mentors/es voluntaris: majors de 30 anys, madura i responsable, amb satisfacció vital i equilibri emocional, satisfeta amb la vida, amb experiències educatives reeixides i experiència de treball amb persones joves. Tasques: acompanyament a la persona mentorada; participació en trobades d’intercanvi amb altres persones mentores; participació en sessions de treball per a la millora del projecte.
• Referents dels centres educatius (tutors/es dels joves): sol·licitud, derivació i seguiment de les persones mentorades i amb qui es comparteixen els plans de treball dels i les joves.
• Referents de serveis socials: sol·licitud, derivació i seguiment de les persones mentorades
• Equip de recerca ERDISC: assessorament metodològic, dispositiu d’avaluació, anàlisi de les dades i elaboració de l’informe avaluatiu.

"El projecte MODUM es desenvolupa al llarg d’un període d’11 mesos, seguint el calendari escolar (setembre a juliol),  i en coherència amb la resta d’accions que es promouen des de l’AEIRaval.  A continuació es descriuen les principals fases del projecte:

1. (Re)disseny participatiu del projecte en base a les evidències recollides a través de l’avaluació de l’edició anterior (setembre).
2. Sensibilització dels agents implicats en el projecte, captació i selecció de les persones mentorades i mentores (setembre-octubre).
3. Emparellament (matching), establiment conjunt dels plans de treball i formació inicial de les persones mentores (octubre).
4. Desenvolupament de la relació de mentoria, formació continuada i seguiment i coordinació amb la xarxa de treball (novembre a juny).
5. Tancament de la relació de mentoria, valoració del procés (dificultats, assoliments, etc.)  i establiment d’accions a curt, mitjà i llarg termini per a la sostenibilitat dels processos endegats (maig-juny).
6. Tancament del projecte mitjançant una trobada amb tots els agents implicats i avaluació en clau de procés, de resultats i d’impacte (juny).
7. Elaboració dels materials per a la gestió i difusió del projecte (memòria del projecte, informe d’avaluació, materials gràfics i audiovisuals, etc.) (juliol).
8. Valoració interna del procés i dels resultats assolits (en base a les evidències generades), disseny del pla de treball i dels objectius per a la nova edició del projecte (juliol)."

L’avaluació ha estat concebuda des de l’inici de MODUM com un procés clau i transversal que es focalitza en la dimensió processual, de resultats i d’impacte. A aquest efecte, MODUM compta amb un pla d’avaluació que es revisa i es millora a cada edició, fruit, tant de les pròpies evidències generades a través de l’avaluació, com de la revisió de la recerca més recent aportada a través de la literatura científica. Per sostenir una tasca de la complexitat que requereix una avaluació, es compta amb el suport i l’assessorament ERDISC de la UAB, expert en l’avaluació de projectes d’educació comunitària. 

L’avaluació es fonamenta, majoritàriament, en la metodologia qualitativa,  i cristal·litza en diferents  instruments que s’apliquen al llarg de tot el procés a totes les persones implicades en el Projecte i que es triangulen per tal de contrastar i aprofundir en l’anàlisi:

1. Enquesta de valoració de les formacions, adreçada a les persones mentores.
2. Diari de registre de la mentoria que emplena la persona mentora al finalitzar cadascuna de les trobades setmanals amb el o la jove i que serveix per avaluar la mentoria des d’una perspectiva de procés i de resultats.
3. Enquesta de tancament adreçada a la persona mentorada, orientada a conèixer, tant el procés efectuat i la valoració que se’n fa, com els canvis percebuts i atribuïts al procés de mentoria, des d’una perspectiva emocional, relacional, educativa i de projecció vital.
4. Enquesta de tancament adreçada a la persona mentora, que pretén copsar tant el procés efectuat i la valoració que se’n fa, com els canvis observats en la persona mentorada i atribuïts al procés de mentoria, des d’una perspectiva emocional, relacional, educativa i de projecció vital.Fitxa de valoració de la mentoria adreçada als referents dels centres educatius (tutors/es), amb què es
5. pretén copsar els canvis observats en la persona mentorada i atribuïts al procés de mentoria, des d’una perspectiva emocional, relacional, educativa i de projecció vital.
6. Grup de discussió dels referents de la xarxa de treball de MODUM per tal de valorar el projecte en la seva globalitat, identificar elements de millora per tal de potenciar-lo, tant des d’una perspectiva processual com d’impacte.
7. Entrevista a la persona coordinadora del projecte, per tal d’identificar els aspectes de millora del projecte, així com fer un balanç dels resultats obtinguts i dels canvis observats en els i les joves.