Els joves no han estat un dels grups que més atenció va rebre en el context de la pandèmia i la crisi sanitària que va començar aproximadament ja fa 2 anys, fet que el virus no representava una gran amenaça per aquests. Però, tot i no haver estat un dels col·lectius més visibilitzats pel que fa a la COVID-19, el recull de dades que s'ha fet al llarg d'aquest temps ha posat de manifest que ha estat, i és, un dels col·lectius més vulnerables als efectes de la pandèmia pel que fa a la salut mental i emocional.L'impacte de la pandèmia en els joves ha afectat en la seva percepció de les expectatives de futur, un horitzó que és percebut des de la desesperança i el pessimisme. Aquesta visió té conseqüències i minva la capacitat de decisió dels joves respecte al seu projecte acadèmic, professional i laboral.
Aquesta etapa, de transició i de decisió dels estudis, ja representava un moment clau i un repte en la vida dels joves, que es caracteritzava per l'aparició d'estrès i pressió. Aquestes emocions s'han vist agreujades a causa de la pandèmia i la incertesa laboral i econòmica que ha deixat darrere, suposant un desafiament encara major pels joves.
Sumat a totes aquestes dificultats, dins dels joves trobem un col·lectiu, que en aquest procés de decisió acadèmica i professional, a més ha de fer front a l'estigma: els joves amb problemes de salut mental. L'estigma fa referència a l'atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones, que passen a ser percebudes a través d'un prisma construït sobre la base de prejudicis i desinformació. L'estigma i la discriminació afecten de forma negativa sobre les persones que tenen un problema de salut mental en tots els aspectes de la seva vida, tenint importants conseqüències sobre el seu projecte de vida.
Les persones amb un problema de salut mental poden interioritzar els estereotips i prejudicis de la societat envers la salut mental. Aquest procés d'incorporació, assumpció i autoatribució es coneix com a autoestigma. Aquest fenomen incideix directament en la construcció de la pròpia identitat i l'autopercepció, tenint efectes psicològics sobre l'autoestima i l'autoatribució de característiques amb connotacions negatives. Segons l'estudi1 L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016, realitzat per Spora Sinergies i la Universitat Autònoma de Barcelona, un 45,2% de les persones amb trastorn mental s'autoatribueixen característiques de fragilitat, un 34,1% d'inconstància, un 27,8% de mandrositat i un 25% manca de capacitats intel·lectuals.
En relació amb l'autoestigma, trobem un altre concepte, l'estigma anticipat, que també pot ajudar-nos a entendre les dificultats dels joves amb problemes de salut mental a l'hora de prendre decisions de caire acadèmic i professional. L'estigma anticipat fa referència al rebuig o la discriminació que la persona amb problemes de salut mental preveu que pot rebre abans no s'hagi produït. Es tracta d'una anticipació del rebuig i la discriminació. Com a conseqüència, la persona deixa o evita fer certes coses o activitats per por a ser discriminada o estigmatitzada. Aquesta por a la discriminació sol estar basada en experiències prèvies de discriminació viscudes i en l'autoestigma i la baixa autoestima desenvolupades.
Els efectes de l'autoestigma i l'estigma anticipat són clars, les dades1 ens mostren que fins a un 31,7% de les persones amb un problema de salut mental ha evitat estudiar per por a patir discriminació, un 39% ha evitat buscar feina i un 39,2% treballar. Per tant, l'estigma i la discriminació, i els processos derivats d'aquests, tenen una gran influència en la capacitat de decisió dels joves sobre el seu projecte acadèmic i professional. Així mateix, els posiciona com un dels col·lectius més vulnerables i condicionats pel que fa als processos de presa de decisions.
El context educatiu sempre ha estat un agent socialitzador bàsic i fonamental per la població jove, però ara més que mai esdevé un factor clau de protecció i de suport de la salut mental dels joves. És per això que cal fer un gran esforç per la construcció d'unes aules lliures d'estigma i discriminació en salut mental, d'entorns segurs envers la salut mental dels joves.
La salut mental continua sent una matèria pendent en la societat i també en les aules educatives. La prevenció de l'estigma i dels processos d'estigma en les persones amb problemes de salut mental passa per la implementació de programes que incloguin en l'experiència educativa dels joves una visió de la salut mental lliure d'estigmes
Des d'Obertament lluitem des de fa més de sis anys per la construcció d'uns centres educatius lliures d'estigma i prejudicis, perquè sabem la transcendència que té el context educatiu per cuidar i protegir la salut mental dels més joves. El projecte What's Up2 aborda la salut mental i les emocions de manera transversal a les aules amb materials curriculars, competencials i avaluables per a tots els cursos del cicle de secundària. El nostre objectiu ha estat, i és, trencar amb el tabú que existeix envers la salut mental i fomentar una major sensibilització i coneixement dels joves sobre aquest fenomen com a eines de lluita contra l'estigma i la discriminació envers la salut mental.
Referències
