En quin moment l'Ajuntament de Terrassa pren consciència de la importància de l'orientació acadèmica i professional i per què decideix establir-ne una estratègia?
Fa temps que l'orientació es considera una peça important per la formació de les persones. Però és el 2017 quan s'inicia el projecte seguint el model de Ciutats orientadores (Guiding Cities) de la mà de la Diputació de Barcelona. Amb el seu suport i experiència de la prova pilot realitzada l'any anterior amb diferents ajuntaments, es va iniciar el treball intern amb els serveis municipals. A partir d'aquest treball i d'una formació a personal tècnic de diferents serveis implicats en l'orientació es decideix fer una recerca de les diferents entitats a la ciutat que fan directament o indirecta orientació. És quan neix la Xarxa Terrassa Orienta on s'hi afegeixen els centres educatius de secundària i serveis de l'administració pública no municipal.
La Xarxa neix amb el primer objectiu de conèixer-se entre les persones referents dels serveis i entitats i els propis serveis i entitats. En aquestes primeres trobades s'evidencia una dificultat a l'hora de consensuar conceptes relacionats amb orientació. D'aquesta manera es formalitza un grup de treball amb l'objectiu de construir un document que siguin les Bases de l'Acord Terrassa-Orienta on tothom s'hi senti còmode i identificat. El grup de treball estava format per 5 referents de l'administració pública, 2 representants de centres educatius (1 de centre públic i 1 de centre concertat) i 4 referents d'entitats. Aquest document està pendent de signatura.
S'ha elaborat un directori de persones tècniques informadores i orientadores només per a professionals per tal de poder tenir el contacte directe per derivar persones interessades. Aquest directori, que de moment està en format paper, hi ha la voluntat de penjar-lo en una pàgina web per tal que pugui estar actualitzat.
"El nostre repte és avançar en la implementació d'eines i materials que puguin ser d'interès i suport tant per els orientadors/res de tots els serveis municipals, com entitats, centres formatius, administració, i altres serveis i agents de la ciutat, així com per tots els usuaris".
Quins serveis públics d'orientació acadèmica i professional s'ofereixen actualment als veïns i veïnes de Terrassa?
El nombre de serveis públics que participen a la Xarxa i que d'alguna manera informen, assessoren o orienten són:
- 10 serveis municipals: Promoció Econòmica (Foment), Educació, Serveis Socials, Equip d'atenció a la Infància i Adolescència, Joventut i Lleure, Ciutadania, Emprenedoria i Economia Social, Universitats i LGTBIQ.
- 3 administracions públiques: Oficina de Treball de Terrassa, Servei Educatiu, Consell Comarcal.
Les entitats de la ciutat que participen a la Xarxa són 14: Binomis L'Heura, Cecot, La Fàbrica, Cambra de Terrassa, Creu roja, Fundació Maria Auxiliadora, Familiars de malalts mentals, FUPAR, Càritas Diocesanes de Terrassa, PES Salesians Sant Jordi, MAIN, Centre de Noves Oportunitats, Associació Prohabitatge i Fundació Intermèdia.
La coordinació d'aquesta xarxa es realitza a traves del Servei de formació i orientació professional. Es comparteixen per correu electrònic les informacions que ens fan arribar i es convoca una sessió trimestral amb temes d'interès. Les tres primeres sessions van ser dedicades a cada un dels sectors per donar-se a conèixer: Serveis, entitats i centres educatius. A partir d'aquest trimestre hi haurà sessions amb informacions que puguin ser de la necessitat de les persones participants. Aquest primer trimestre la sessió serà Accés a recursos i formacions per a terrassencs i terrassenques amb diferents situacions administratives.
Quines han estat els desafiaments més importants i quins reptes queden encara per superar?
Tots inicis acostumen a costar i la participació de la Diputació va ser molt adequada per ajudar-nos a començar a organitzar el projecte, evidenciar les necessitats de la ciutat i conscienciar-nos de les fortaleses i debilitats. Ha estat difícil la detecció de les entitats però el treball col·laboratiu ha ajudat a poder-les evidenciar.
El nostre repte és avançar en la implementació d'eines i materials que puguin ser d'interès i suport tant per els orientadors/res de tots els serveis municipals, com entitats, centres formatius, administració, i altres serveis i agents de la ciutat, així com per tots els usuaris.
Quins han estats els principals assoliments del projecte en l'economia del municipi, la qualitat de vida, la justícia social i el benestar de la ciutadania? Com mesuren aquest impacte?
La valoració del projecte de moment s'ha fet a partir dels propis referents i participants a la Xarxa que valoren molt positivament. La informació compartida ha facilitat poder informar directament a la persona demandant d'orientació o be derivar-la directament cap a la tècnica adequada que faciliti l'acompanyament o la informació apropiada a la persona.
S'han fet qüestionaris de valoració a cada sessió. El proper pas és construir un sistema d'indicadors d'impacte.
Creu que tots els ajuntaments haurien de fer una aposta clara per l'orientació acadèmica i professional al llarg i ample de la vida? Per què?
Per descomptat. Cada vegada es fa mes evident la necessitat d'una bona orientació per potenciar l'alumnat cap a un itinerari i una tria on se senti còmode i motivat per tal d'evitar el fracàs escolar. La 5a prioritat del nou sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya és precisament elaborar un sistema d'informació, orientació i assessorament. És important acompanyar la persona en la descoberta de les seves habilitats, competències i necessitats; facilitar-li la informació necessària per a la presa de decisions per a la tria del seu itinerari formatiu i/o professional des de la professionalitat.
