La societat ens diu que s'ha de tenir un pla, o si més no, una direcció cap a on dirigir els nostres esforços. Resulta que es pot confiar més en qui sap el que vol, que en aquell que mai té una opinió clara sobre res.... Doncs apa!, tu vols mantenir una relació laboral amb una empresa i aquesta vol algú amb les idees clares. La relació pot sortir bé o malament, però que sigui per "incompatibilitat de caràcters", no per ser un "sense substància".
I com és que tanta gent no sap què vol ser? Com podem saber què farem? La crisi econòmica ha sigut tan gran, que molts han vist com el seu lloc de treball o el seu ofici, simplement ha desaparegut. Des de ben joves havien decidit en que treballarien tota la seva vida... però ara la realitat és una altra. Molts mai han fet una anàlisi de quin és el seu propi perfil, què saben fer i què poden fer. Una anàlisi pràctic de les seves habilitats com a treballador i les nostres mancances.
Doncs el meu fort és arreglar coses, potser serveixo de mecànic! Ep! No et passis. Avui per treballar de mecànic cal tenir estudis. Però no vas mal encaminat. Ser mecànic pot ser el teu pròxim objectiu. A veure on pots començar a estudiar, per exemple. Però mentre has de "menjar" i si el teu fort és arreglar coses, hi ha una oferta on cerquen un conserge... A veure quines altres coses saps fer...
I d'aquesta manera, amb bolígraf i paper, sense gaires voltes, essent pràctic comencem el camí cap a l'autoconeixement que acabarà amb el perfil que tenim i el perfil cap a on volem arribar com a primer pas en la recerca del nostre mitjà de vida per autorealitzar-nos i al mateix temps subsistir.
Quines són les meves habilitats? Per a quines feines aniria bé portar-les a terme? S'han de motivar les petites iniciatives per assolir la fita? Conjugar allò en què som bons amb l'activitat on podem encaixar? Ara toca reinventar-se. Ara toca iniciar un procés continu d'autoconeixement.
L'autoconeixement és un medi per a assolir una finalitat, l'autoestima és una finalitat en sí mateixa.
L'autoconeixement és un concepte psicològic que implica introspecció, definir la pròpia visió d'un mateix en diferents aspectes i que implica construir un diàleg conscient sobre nosaltres mateixos envers els nostres punts forts, aspectes a millorar, els nostres impulsos, desitjos, passions, pors, emocions, creences, etc.
"L'autoconeixement és un concepte psicològic que implica introspecció".
L'autoestima, en canvi, és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya a la valoració global que una persona fa d'ella mateixa. L'autoestima és un concepte més ampli en el que tenen cabuda elements estructurals que conformen la nostra pròpia personalitat. És el reconeixement que fem de nosaltres mateixos totalment subjectiva que es manifestarà en un conjunt d'accions i conductes que incidiran, sigui de forma conscient o inconscient, en la presa de les nostres decisions.
Així doncs, l'autoconeixement ens permetrà millorar i adequar la nostra autoestima, desenvolupant una major adaptació a l'entorn i incidirà en la pròpia participació i representació de nosaltres mateixos a nivell tant social com personal. Aquests aspectes cobren especial rellevància en el transcurs de recerca de feina, al llarg de tot el procés d'inserció laboral.
L'inseridor laboral com a agent de canvi en la recerca de treball
En moltes ocasions, la persona per si mateixa, des del seu punt de mira no és capaç de fer una autoanàlisis que li permeti observar-se i treballar des de la neutralitat les seves potencialitats. En aquest cas, la figura de l'inseridor laboral pren protagonisme com a agent de canvi en aquest procés en la recerca de treball.
El sistema en què ens trobem molts cops entén la productivitat com a resultats necessaris a obtenir. Però en aquest cas, el temps invertit en l'autoconeixement com a vehicle per a enfortir la nostra autoestima és directament proporcional a la consecució de resultats tangibles en la recerca de feina, en la majoria de casos.
Així doncs, saber què puc oferir al mercat laboral, saber en què haig de millorar i allò que puc aportar com a valor afegit en una empresa, és un dels aspectes més demandats en l'actualitat pels reclutadors, a banda també de la formació i de l'experiència laboral.
El treball per part de l'inseridor laboral, també de les nostres competències i dels nostres assoliments, relacionant-los amb allò que hem fet, però sobretot en allò que podem efectuar, serà clau en el procés de recerca de treball.
La majoria de persones, després de perdre un treball o deixar-lo, se senten desorientades envers com han d'afrontar aquest nou trajecte en què es troben. El pessimisme i la por seran uns dels principals obstacles en aquest procés, reaccions per altra banda totalment lògiques davant la incertesa del panorama laboral en el qual ens trobem.
La figura que acompanya a les persones que es troben en aquesta situació és l'inseridor laboral. Des de les entitats que faciliten aquest servei, la majoria de cops gratuït, esdevindrà un suport rellevant en el projecte de vida laboral d'aquesta persona.
La manca de temps i de recursos, que per motius lligats a la crisi econòmica, compten en l'actualitat aquests professionals, repercutirà en la qualitat i esforços que han de diversificar entre un nombre alt d'usuaris del servei. Tot i això, despuntarà el professional que tot i aquesta situació, dipositarà tota la seva energia en entendre i a orientar a la persona a qui té al davant.
Des de la visió de les intel·ligències múltiples, des de la perspectiva competencial lligada al lloc de treball, des dels assoliments relacionats amb les competències… l'inseridor laboral actuarà com un agent de canvi i d'anàlisis dels elements estructurals de l'usuari per tal de reformular-los i adaptar-los a allò què l'entorn laboral està demandant.
Així doncs, més enllà de la intermediació laboral, l'inseridor laboral serà partícip d'una nova identitat amb un sac de nous recursos que la persona posarà en evidència en aquest procés de recerca de feina.
La figura de l'inseridor laboral és clau per a tal de treballar l'autoconeixement i l'autoestima en el procés de recerca de feina i millorar per tant l'ocupabilitat i la capacitat de reacció de la persona que afronta aquest repte laboral.
Els autors del article: Gemma Alvarado Marne, Samantha Coll Waldram, Ana de Martín Rodríguez, Antonio Moisés Funes Martín, Virgili García Gómez, Maria Oliver Carboneras, Virginia Osorio Medina, Raúl Piedras Fuentes, Federico Pinto Manresa, Natalia Puente (professora), Conchi Vázquez Pérez y Veronica Trouvé Matheu.