Encuentra tu curso ideal
9%
"Sortir de la zona de confort requereix un esforç, però els nostres joves tenen la garantia que no estan sols"
Entrevista
El Centre d'Educació Integral s'ha aplicat per primera vegada en el curs 2016-2017. Podrien explicar-ne el sentit de la creació i del funcionament?
El CEI-PERSÁN va originar-se a partir d'una consulta feta a un grup d'experts professionals en l'àmbit de la intervenció social i comunitària. La Fundación Persán complia deu anys al mateix temps que Persán celebrava el 75è aniversari. Es va proposar al patronat la idea de treballar de manera integral amb joves que tenen potencial però que la crisi en limita el ple desenvolupament de les capacitats.
Els preparatius del programa van ser complexos, ja que el CEI-PERSÁN és una proposta integral amb ingredients certament nous. Per exemple, si pensem en pisos amb joves immediatament ens ve al cap la imatge de menors infractors o tutelats. No és així. Es tracta d'un treball que oscil·la d'allò preventiu a allò promocional, amb una clara vocació comunitària.
La definició del perfil de participant va ser clau. Són persones resilients davant l'adversitat, amb un component de superació personal molt important; imaginen un futur millor i estan en condicions de lluitar per aquest objectiu. El fet que una empresa privada ofereixi un recurs d'aquest tipus de manera gratuïta i voluntària és una cosa poc habitual. En aquest aspecte rebem el suport dels professionals de l'àmbit socioeducatiu (equips d'orientació acadèmica dels centres i dels serveis socials municipals, que també ens assessoren).
Com es fomenta l'orientació acadèmica i professional entre els joves seleccionats?
Treballar amb joves en orientació en una transició cap a la vida adulta implica assumir un enfocament integral, en què els terrenys vital, familiar, acadèmic i professional han d'estar coordinats. El CEI-PERSÁN presta un suport integral comú a tots els participants. Consisteix en el foment de competències bàsiques per desenvolupar la vida quotidiana (per exemple, en el manteniment i la cogestió d'un habitatge), al costat d'un suport psicoeducatiu bàsic amb vocació de millora de l'ocupabilitat. Per exemple, aprenem a organitzar tasques, temps lliure, rutines positives, etc. Però el gran atractiu del CEI-PERSÁN no rau només aquí, sinó en l'estudi personalitzat dels participants. N'estudiem les competències, la potencialitat i, a partir d'aquí, dissenyem un itinerari de creixement personal. Això serveix, per exemple, per anticipar el reforç específic que una persona necessita (voluntaris de Persán i estudiants universitaris venen a donar suport al seu creixement acadèmic).
El joves també guanyen progressivament confiança a l'hora de proposar-se noves metes en un horitzó temporal més ampli. Per exemple, hi ha qui ha descobert dots per a la poesia, la música o la literatura. Aquest itinerari de creixement personal es va revisant cada quadrimestre. Els participants inclouen objectius vitals en el terreny acadèmic, però també en el personal, el familiar i el social. Després, l'equip tècnic s'encarrega d'anar fent operatius aquests objectius en petits assoliments; per exemple, obtenir una millora de la comunicació interna familiar, aconseguir preguntar a la classe els dubtes o proposar-se voluntari en un equip juvenil per prevenir l'assetjament escolar en un IES. Per a un adult pot ser senzill, però en la trajectòria vital de molts joves són minièxits sobre els quals cal establir metes cada vegada més àmplies. Últimament tenim diverses inquietuds per estudiar psicologia (diuen que els agrada el que fem, perquè ens veuen gaudir de la nostra feina).
Finalment, al costat del treball individual destacaria també l'organització dels tallers complementaris. Per exemple, hem tingut la visita del Departament de Recursos Humans de Persán, també venen als pisos professionals de l'orientació acadèmica. I fins i tot els presentem experiències protagonitzades per altres joves del barri que s'autoorganitzen per participar en ONG, etc. Es tracta de crear escenaris alternatius a la seva zona de confort. Això requereix un esforç, però també la garantia que en el seu sacrifici no estan sols. Al cap i a la fi, els nostres joves no són diferents de la resta; el que demanen és estabilitat emocional i confiança.
En el projecte també s'esmenta l'existència de l'orientació familiar. En què consisteix?
Aquesta pregunta és molt important. Podem pensar que les famílies romanen alienes a aquest procés de creixement personal. Però és just al contrari. Les famílies signen un acord de col·laboració amb el CEI-PERSÁN. El seu compromís és vital; han de donar suport, d'una manera o d'una altra, al pas transcendental que fan els seus fills participant en aquesta experiència. I per a les famílies també ho és. Treballem mensualment en sessions de grup en què compartim informació, interessos, inquietuds. Així es coneixen i fem propostes sobre les activitats que podem dur a terme i l'evolució del grup. Nosaltres hi posem el cafè, però de la resta del berenar s'encarrega cada família. Comencem a funcionar com si fóssim una comunitat d'aprenentatge. Els nois passen els caps de setmana, les vacances i els dies festius amb les seves famílies. El treball que es fa als pisos ha de tenir conseqüències a casa, i viceversa.
A més de les sessions grupals, ens reunim periòdicament amb cada família. Cada circumstància és diferent i requereix una atenció personalitzada. Si treballem una peça del sistema familiar, podem aconseguir canvis en el conjunt de la dinàmica. Per exemple, l'actitud dels nois a casa envers les tasques domèstiques no sempre es manté durant els caps de setmana, per no parlar dels hàbits d'estudi. És una cosa que treballem amb les famílies. Hem dissenyat un conjunt d'eines perquè les famílies supervisin els deures dels fills, independentment del nivell educatiu que tinguin. En resum, les famílies són una part activa de la dinàmica de convivència del CEI-PERSÁN.
A tots els diem que els pisos d'estudi no substitueixen la seva llar, sinó que fan de casa seva un lloc més estudiós. És interessant, a més, veure els efectes positius que té el programa sobre els germans més petits. Alguna tarda venen a estudiar als pisos, i a molts tallers també els convidem. La nostra assignatura pendent és organitzar una excursió tots junts –famílies, participants i equip tècnic–, però encara no ens hem posat d'acord. La vida d'un adolescent del segle xxi és plena de cites ineludibles...
Quins resultats ha aconseguit la primera edició del projecte? Què caldria millorar-ne en les pròximes edicions?
El primer trimestre va ser el més difícil: fer caminar un programa d'aquestes característiques entre joves desconeguts, famílies sense conèixer gaire bé com era el projecte, un equip tècnic per funcionar, decidir normes de convivència i rutines, la lògica del funcionament a través d'assemblees, triar un representant davant la direcció del projecte... Tot nou.
No obstant això, un cop finalitzat el primer curs, hem de reconèixer que els resultats són prometedors. Els nois han aconseguit un augment del 31% d'assignatures aprovades (al setembre superem el 90%). Però les dades acadèmiques necessiten més temps per poder ser avaluades i per poder conèixer-ne el potencial. Es va créixer en competències tan rellevants com les habilitats socials i la gestió de les emocions. I també hi ha resultats no tan previstos inicialment, com ara els llaços d'amistat, solidaritat i reciprocitat entre els participants; per no parlar de la il·lusió per tornar-nos a trobar després de l'estiu. Escurcem l'espera organitzant una excursió per la serra de Grazalema (Cadis).
Per a pròximes edicions volem intensificar les competències en autonomia i en la presa de decisions dels participants. Ells van creixent, i el nivell d'exigència, també. Ens plantegen nous reptes, no volem que assumeixin un paper passiu com a mers receptors d'experiències vitals, sinó que siguin actius a l'hora de proposar-les i organitzar-les.
Vam tenir dues baixes en aquest període per motius no acadèmics. Les famílies van optar per no seguir endavant, malgrat la voluntat dels nois per continuar. No hi vam poder fer res, tot i l'intent dels professionals del centre i dels serveis socials.
Ja pensem a ampliar el projecte amb una fase a medi obert, prèvia a l'entrada dels participants als pisos. Oferirem activitats de suport psicoeducatiu i de grup als instituts de la zona. Augmentarem la cobertura del programa. Ens hem incorporat a la Taula d'Educació i a la Taula d'Ocupació de la zona nord de la ciutat de Sevilla. Comencem a ser un interlocutor més de la zona (som considerats així per entitats socials que gaudeixen de més experiència que nosaltres i amb les quals tenim molt bona relació).
També comencem a intuir la fase posterior als pisos. Hi ha un noi i una noia que aviat acabaran els seus estudis en grau mitjà. L'horitzó de la inserció laboral ja no és una utopia. Si tot va bé, els ajudarem en l'emancipació, que és la fase més atractiva de la transició cap a la vida adulta. Estem segurs que no ens desconnectarem. Som una part tan important per a les seves vides com ells per al CEI-PERSÁN.
Per a la Fundació i el projecte, què ha suposat guanyar el Premi Educaweb?
Estem molt il·lusionats. És un reconeixement que fa reafirmar-nos i comprometre'ns més encara amb el nostre objectiu de contribuir a trencar el cercle viciós injust de l'exclusió. És fruit del treball i del compromís de moltes persones (des del mateix patronat fins al consell assessor que ens acompanya, incloent-hi el conjunt de la Fundació, el voluntariat corporatiu, etc.).
Per al projecte suposa un estímul addicional sensacional que ajuda a l'apoderament dels participants, perquè siguin encara més ambiciosos en les seves aspiracions, trenquin estereotips i barreres internes, i puguin treure el màxim potencial sense complexos. Quan els ho vam comunicar, els vam dir: "A veure, hi ha un grup de persones que saben moltíssimes coses sobre orientació que pensen que aquesta experiència que esteu vivint és molt interessant". I, sincerament, no els va sorprendre: "és clar", van dir, "això ja ho sabem, que passin per aquí i els ho explicarem millor, els prepararem un berenar. Això sí, que ens avisin per fer bé els llits aquell dia". Sempre els diem que ells són pioners del CEI-PERSÁN i que hi ha molta gent observant amb certa curiositat el que fem. Però gràcies a aquest premi hem constatat que és completament cert i que hi ha persones de l'àmbit acadèmic i professional que ho entenen així.
Deja tu comentario
Categorías
Lo más leído
Lo último
Suscríbete a nuestras publicaciones
