Esta entrevista se ha realizado en catalán y se ha respetado su idioma original. Si quiere traducirlo puede utilizar herramientas web como ésta: http://www.softcatala.org/traductor/Sovint, el primer contacte amb el món artístic es produeix en la infància, a través de l'hobby despertat a l'escola o en activitats extraescolars...però, quin és el procés o quins són els elements necessaris per transformar l'afició per la música, les arts plàstiques, la dansa i l'art dramàtic en professió?
El primer que diria és que un dels valors més importants és estimar la música. Estimar-la, conèixer-la i viure-la. Per això és necessari començar de ben petits amb la sensibilització musical. A partir dels 4 ó 5 anys es pot començar ja amb un estudi una miqueta més formal de la música (a través d'un instrument o de la participació en activitats musicals). Això no vol dir que tothom que es beneficia d'aquestes experiències de petit arribi a ser professional, però tampoc tothom pot ser professional de la música. El que sí que podem fer és educar en la música per fomentar l'afició. Al cap i a la fi, les persones que s'aficionen a la música i aprenen a estimar-la, aprenen a consumir-la més endavant, que també és molt important, ja que beneficia als professionals.
El que jo diria és que la música no és una professió per a tothom, però tothom la pot gaudir, disfrutar i consumir.
Per dedicar-s'hi és important començar de petit, ja que es tracta d'uns estudis que duren molts anys. Dominar un instrument i tots els elements (la teoria i el coneixement de la música) és difícil aconseguir-ho en 4 ó 5 anys, per això, jo recomano que els nens facin música de petits per conèixer-la, i així, alguns poden decidir convertir-la en la seva vocació i més endavant en la seva professió.
Hi ha un punt d'inflexió que permeti al nen/a identificar que la seva afició va més enllà i es pot convertir en professió?
Hi ha diferents moments. Hi ha nens que de ben petits tenen un talent o facilitat especial, o s'apassionen de manera especial i cap als 12 ó 13 anys ja tenen clar que es volen dedicar a la música. En canvi n'hi ha d'altres que els hi costa una mica més i prenen la decisió més endavant, quan han de triar la carrera; en aquest cas, sobretot si han seguit estudis de grau mitjà o de conservatori es poden decantar cap als estudis artístics de grau.
Així, podríem dir que els moments clau per triar els estudis musicals són els 12 ó 13 anys i a l'hora de triar la carrera universitària.
Considera que el sistema educatiu actual dóna suficient importància a l'educació musical dins del currículum de règim general?
No, per descomptat que no. La música hi és present però sempre s'ha considerat i es considera una assignatura "maria". En general no és una assignatura ben considerada, tot i que sempre hi ha aquells casos excepcionals i professors inspiradors. De totes maneres, no crec que l'escola o l'institut siguin el lloc que faci decidir a l'alumnat dedicar-se a la música professionalment. Se li dóna un toc, està present, però té un pes baix.
Aleshores, l'educació musical s'ha de fer a part de l'escola?
Exactament. No està integrada excepte en casos excepcionals com l'escola Joanot Martorell (Barcelona), on l'ensenyament musical està integrat dins l'educació de règim general. En la gran majoria de centres no és així.
Les famílies són conscients de la importància de la música? De la necessitat d'estimular l'esperit musical?
Moltes famílies pensen "ja ho fan al col·le". D'altres ho entenen com a activitat extracurricular, però no amb la serietat que requereix. Jo penso que dedicar-se a la música o estudiar música, requereix una rutina, una dedicació i una continuïtat i perquè això passi, és molt important el recolzament per part dels pares quan els nens són petits. No sé fins a quin punt, en la nostra societat, aquest esforç és valorat com a tal. Crec que no se li dóna la importància que té en altres països, per exemple.
Tampoc crec que es coneguin gaire el beneficis de l'estudi de la música a mesura que un es va desenvolupant i va creixent. Potser per això no se li dóna la importància i el pes que requeriria.
Considera necessària una millor coordinació entre els centres educatius, acadèmies privades especialitzades en música i els centres d'ensenyament de règim especial?
Tot això seria ideal. Sabem que hi ha alguns instituts que fins ara han ofertat el batxillerat artístic i han donat una sèrie de facilitats, sobretot en l'elecció d'optatives, per a les persones que estudiaven música, de manera que han pogut compaginar institut i música. No sabem amb la reforma com quedarà aquesta situació, però seria ideal que això no només passés a batxillerat, sinó que també es tingués en compte a secundària i a altres nivells educatius.
És necessària més orientació cap als ensenyaments artístics? Més informació i coneixement per part d'escoles i instituts?
Per una banda, les opcions professionals i els estudis s'haurien de conèixer més. Sobretot els orientadors, és molt important que les coneguin. Per altra banda, el que veiem des de l'ESMUC i altres centres superiors és que els alumnes que ens arriben ja porten anys estudiant música, per tant, l'orientació els hi arriba per una altra banda.
Sí que seria interessant fomentar l'orientació. Aquest desconeixement també demostra que els ensenyaments artístics no tenen la valoració que haurien de tenir. Quan s'orienta als estudiants de batxillerat sobre les sortides professionals i les opcions formatives, els ensenyaments artístics haurien d'estar inclosos.
A quines edats ha d'iniciar-se l'orientació?
Cap a finals d'ESO.
Canviant de tema, quin és el perfil d'alumnat de l'ESMUC?
Tot l'alumnat ha de passar unes proves d'accés, per tant, tenen uns coneixements musicals importants. Per passar aquestes proves han de tenir coneixements de teoria musical i d'anàlisi auditiva, i també fer proves d'instrument pròpiament dites. Molts dels alumnes ja venen amb un títol de grau mitjà. D'altres no el tenen però fan les proves necessàries per accedir als estudis i avaluar els seus coneixements i aptituds per la música.
A l'ESMUC oferim diferents especialitats. Per una banda, hi ha la part d'interpretació. Les persones que entren a la part d'interpretació tenen la possibilitat d'accedir un itinerari més clàssic, o contemporani, de jazz, música moderna, de música tradicional o música antiga. Hi ha diferents àrees de pes.
Després hi ha altres especialitats com ara la pedagogia, la musicologia, la sonologia, la promoció i gestió musical... L'alumnat pot triar qualsevol d'aquestes especialitats quan entren a l'ESMUC. Per tant, podríem definir el perfil de l'alumnat dient que tots tenen uns coneixements musicals, però els seus interessos són diversos. Hi ha alumnes que tenen molt clar que es volen dedicar a la interpretació i d'altres que prefereixen la pedagogia, o bé ser compositors, sonòlegs, gestors culturals.
A part de la prova d'accés, hi ha algun requisit formatiu mínim per accedir a aquests estudis?
És molt important tenir el batxillerat. Si no es té el títol s'ha de superar una prova de cultura general, que si no es passa, no es permet accedir a les proves d'accés.
Com treballeu la inserció laboral dels estudiants?
Nosaltres intentem treballar a partir de bosses de feina.
Ara estem en un moment delicat a nivell econòmic, però per exemple, molts dels alumnes treballen en escoles de música donant classe. També donem importància a les pràctiques externes, les pràctiques professionals que formen part de la formació. Aquesta és una bona manera de treballar i conèixer la feina en empreses concretes de la seva especialitat. Aquesta opció també obre portes moltes vegades. També tenim alumnes que fan molts "bolos", tocant en grups i orquestres mentres estan estudiant.
De totes maneres, com he dit, nosaltres treballem per aconseguir la inserció laboral a través de les borses de treball.
Quina és la situació del mercat laboral i la inserció dels estudiants?
La situació pels artistes és complicada. La cultura en aquest moment és un sector difícil. De totes maneres, amb el Pla Bolonya es dóna cada cop més importància al segon cicle, per això hi ha molts estudiants que trien continuar estudiant (un màster o postgrau) o bé, anar-se'n a un país diferent, a conservatori diferent i d'aquesta manera, ampliar mires i conèixer altres maneres de fer. Aquesta és una altra possibilitat cada cop més freqüent, ja sigui per la falta de llocs de treball o per la cultura del Pla Bolonya que fomenta la mobilitat.
A nivell internacional, hi ha algun país que sigui un referent?
Hi ha molts països que ofereixen moltíssim i de tots podem aprendre alguna cosa. A nivell europeu, hi ha països que tenen una tradició musical molt rica, com són Àustria, Alemanya, França o Suïssa. Depèn molt de l'especialitat que es vulgui fer.
Els països nòrdics també són molt potents en quant a formació musical. I també tenim EEUU, que és un altre món, sobretot per la manera de fer.
Jo aconsellaria a tothom que pugui, que intenti fer una estada a l'estranger. Sempre s'aprèn i enriqueix moltíssim.
