Es tendeix a pensar que el canvi de residència per estudis o feina és un problema. Òbviament, a tothom li agradaria tenir l'institut, la universitat o la feina a deu minuts de casa.En alguns països, durant anys, s'han dut a terme polítiques per apropar els centres d'estudi a les àrees urbanes. A Estat espanyol, per exemple, s'han creat universitats en gairebé totes les capitals de província i en les conurbacions més pròximes amb més de 100.000 habitants. Cada poble, barri, ha tingut el seu institut. També els municipis que es vanagloriaven necessitaven un polígon industrial, en la dècada dels setanta i vuitanta, i un parc tecnològic o científic, els anys noranta i a l'inici del segle XXI.
Aquesta aposta no s'ha fet en va, no ha estat dolenta per se. Però la crisi i la globalització l'han posat en dubte. No és sostenible ni competitiu el fet que cada territori tingui de tot. Com succeeix entre les famílies i les empreses, els territoris hauran de triar la seva opció de desenvolupament econòmic, i els centres de formació, la seva especialització acadèmica i de recerca.
Hi ha situacions absurdes de superposició d'inversions universitàries o de política industrial o, simplement, immobiliària que no esmentaré, però que el context de dèficit públic actual ha evidenciat que no eren sostenibles.
Per aquest motiu hem d'animar els nostres estudiants, els treballadors i la població aturada perquè aprofitin les oportunitats davant l'espai europeu d'educació i el mercat únic que representa la Unió Europea. I les oportunitats de la resta del món que no està en crisi.
Quin sentit té que hi hagi un 20% d'atur i que en determinats països d'Europa es requereixi personal qualificat i no qualificat?
Si pensem en el jove que té una carrera professional per desenvolupar, no és millor donar-li les eines de formació (idiomes, per exemple), informació i orientació, programes d'estímul (Erasmus, Erasmus Mundus, Youth on the Move, etc.) per estudiar o treballar fora de la seva ciutat natal durant un temps que no pas que es resigni a acceptar els temps difícils en termes de feina?
El fet que diversos estudis assenyalin que la majoria de les persones que busquen feina estan preparades per canviar de residència indica que la gent –sobretot la que té entre 24 i 35 anys– ja no està disposada a quedar-se quieta.
Aquesta actitud favorable a la mobilitat no significa que no prefereixin treballar a prop de la família o dels amics. Tan sols insinua que hi ha una predisposició a provar un nou entorn per poder especialitzar-se acadèmicament o trobar una empresa que en valori les competències. Trobar companys d'altres indrets del món interessats en les mateixes matèries científiques o acadèmiques és un fet atractiu. Conèixer nous entorns laborals destacats o diferents pot ser una bona experiència.
Amb la prova, cadascú ja valorarà si la força de l'arrelament és superior al fet de provar noves aventures professionals o, simplement, vitals.
