"...sólo triunfa quien pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela."
Antonio Machado
Antonio Machado
Ho esmentava el poeta i, en certa manera, es tracta d’una dita aplicable a l’àmbit competencial, ja que la majoria de les competències professionals són vàlides per a diverses ocupacions si som capaços d’adequar-les a cada lloc de treball.
Però a què fem referència quan parlem de competències?
Entenem per competències aquell conjunt complex d’habilitats, actituds i aptituds que es posen en joc en el desenvolupament d’una activitat laboral o ocupació. Les competències integren, doncs, un ampli ventall de recursos personals, orientats a l’actuació en un entorn de treball.
Avançant vers la concreció del terme, les competències impliquen tots aquells coneixements i experiències que es poden adquirir al llarg de la vida mitjançant processos educatius o mitjançant processos experiencials en un sentit ampli. Òbviament, és desitjable que les persones exportin aquestes experiències vivencials a l’entorn laboral, enriquint el seu capital competencial aplicant-lo al seu lloc de treball. És per aquesta raó, pel valor del capital competencial i la seva aplicabilitat, que l’anàlisi per competències és de rellevància com a enfocament en els dispositius d’inserció.
Quina importància hauria de tenir el desenvolupament de les competències professionals en la formació per a l’ocupació?
En el context laboral, disposar d’un ventall de competències és per a la persona treballadora un actiu fonamental per al seu accés i/o manteniment en el mercat de treball; així com per a la seva promoció professional. Els individus amb talent o amb un ventall competencial ampli, són els professionals competitius que poden afavorir la consolidació d’organitzacions també competitives. Per això és desitjable combinar les polítiques de captació del talent mitjançant els processos de reclutament, de desenvolupament del talent mitjançant la formació i, finalment, de retenció del talent mitjançant el reconeixement professional.
Al mateix temps, l’entrada del món competencial a l’empresa té, també, una gran importància. La definició per competències dels diferents llocs de treball d’una organització i la selecció dels treballadors des d’un punt de vista competencial ha de prendre el relleu a les inèrcies del passat que no tenien en compte aquest plantejament. Només d’aquesta manera, implicant tots i cadascun dels agents, serà possible l’impuls d’aquest nou enfocament de l’àmbit professional.
Si bé, certament, les competències es desenvolupen amb aprenentatges formatius en un entorn acadèmic, aquestes tenen un caràcter dinàmic, evolucionen i es retroalimenten també en l’entorn professional i l’entorn personal. Conscients d’aquest fet, els projectes d’afavoriment de l’ocupació haurien de tenir en compte la identificació i el posterior desenvolupament de totes les competències de les persones beneficiàries. Els processos de formació per a l’ocupació haurien d’apostar, també, pel desenvolupament de competències metodològiques, socials, relacionals, participatives, d’influència, d’eficàcia, de negociació...; competències transversals que les accions formatives tradicionals no sempre tenen en compte. Sovint les accions formatives se centren en potenciar sabers teòrics, deixant en un segon pla, el saber fer o saber pràctic i el saber ser o estar, relacionat amb la capacitat adaptativa a un entorn específic.
Ara bé, les competències transversals són d’una importància clau en el mercat laboral actual. El nostre mercat es caracteritza per ésser canviant, competitiu, ràpid, global; i per competir globalment necessitem impulsar totes les capacitats de les nostres plantilles. Al cap i a la fi, el que distingeix una organització d’una altra és el talent dels seus professionals, la capacitat de crear valor, d’innovar, de relacionar-se, de sumar.
En aquest aspecte, ens encarem a més d’un repte, generar talent per una banda, i el talent de reconèixer el talent per una altra.
