¿Quina formació és necesaria per dedicar-se a la recerca (llicenciatura, doctorat, màster, etc.)La principal via per iniciar la carrera investigadora en ciències, és realitzar una llicenciatura i accedir a un programa de doctorat a la universitat o en algun centre vinculat a ella. Aquests programes, generalment de quatre anys de durada, estan estructurats en dues parts. La primera etapa és més de formació, i consta d'uns cursos de doctorat i d'un primer treball de recerca que permet assolir la suficiència investigadora. En alguns centres aquesta primera part constitueix un Màster, i en completar-la s'aconsegueix el títol pertinent.
La segona part està centrada en l'execució d'un projecte de recerca que portarà al doctorand a l'elaboració de la seva tesi doctoral, que haurà de defensar davant un tribunal per aconseguir el títol de Doctor al final del programa de doctorat. Després de l'etapa pre-doctoral, es poden realitzar un o més programes de post-doctorat. Aquesta fase s'ha de realitzar preferentment en centres diferents d'on s'ha realitzat el doctorat i, encara millor, a l'estranger. Durant aquesta fase, normalment de dos anys, es va adquirint l'autonomia necessària per poder posteriorment liderar el teu propi grup de recerca com a investigador principal i aconseguir els recursos necessaris a nivell nacional o europeu per dur a terme nous projectes de recerca.
¿Has estat becària? ¿Com vas aconseguir la beca?
Jo vaig ser becària durant més anys del que hauria desitjat. Vaig aconseguir la meva primera beca just després d'acabar la carrera, ja que durant l'últim any vaig estar de pràctiques a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i això em va fer possible sol·licitar la beca. Per tal d'aconseguir una beca pre-doctoral és necessari trobar un centre on tinguin un projecte de recerca finançat en marxa, en el qual et puguis incorporar. A l'hora de sol·licitar la beca les entitats finançadores normalment avaluen diversos aspectes: el centre, l'investigador principal, el projecte de recerca, i el currículum del becari. En aquest últim apartat, el que més es valora són les notes obtingudes durant la carrera, essent més complicat aconseguir una beca si la mitjana és inferior a Notable. Per aquest motiu, si et vols dedicar a la recerca és molt important obtenir notes ben altes durant la carrera.
¿Quins són els avantatges i inconvenients de ser becari?
El principal desavantatge de ser becari, és que no gaudeixes d'un contracte laboral. Això comporta la manca de cobertura sanitària pública i, per tant, el centre t'ha d'oferir una assegurança mèdica privada o assegurança d'accidents. Per altra banda, no es cotitza a la Seguretat Social pel sistema de pensions, i no es té dret al subsidi d'atur en finalitzar la beca. A més a més el sou és més baix, perquè es considera una etapa de formació, i generalment s'exigeix exclusivitat, és a dir que no es pot compaginar la beca amb una altra feina. No obstant, la situació ha millorat molt d'ençà que jo vaig fer el doctorat, i ara a partir del segon o tercer any la beca passa a ser un contracte laboral. Tot i així, aquest contracte s'ha de renovar anualment fins el quart any, prèvia elaboració d'un informe de l'activitat realitzada i el pla de treball per a l'any següent, que han de ser avaluats favorablement.
Així com els contractes laborals estan regulats a nivell legal, les beques no ho han estat durant molt de temps, de manera que els drets i els deures dels becaris d'investigació no han estat ben establerts fins que, a partir de l'aprovació de l'Estatut del becari, s'ha anat regulant poc a poc. De totes maneres, depenent del centre on es desenvolupi la beca, les condicions poden ser més o menys precàries.
El principal avantatge de les beques, en la meva opinió, és que constitueixen la principal manera de començar el camí de la carrera investigadora, i per altra banda, solen ser més fàcils d'aconseguir (si es tenen bones notes) que els contractes laborals com a primera feina en acabar la carrera. A més a més, permeten obtenir experiència i formació aplicada que després poden ser útils per passar al món laboral.
¿La investigació exigeix molta dedicació?
La recerca requereix força dedicació, tant per mantenir-se al dia sobre el tema en el qual estàs treballant, com per dur a terme el projecte de recerca durant el període de gaudi de la beca/contracte. Cal tenir en compte que pot resultar difícil organitzar o planificar la feina a realitzar perquè poden sorgir entrebancs imprevistos, sobretot metodològics, que poden ser complicats de resoldre. Pel que fa al dia a dia, és difícil a vegades cenyir-se a un horari concret, ja que moltes vegades els experiments no es poden aturar just quan s'acosta l'hora de plegar. El propi becari ha de ser conscient del ritme de treball que ha de dur a terme si vol tirar endavant amb èxit el seu doctorat.
¿Quin procés has seguit per arribar al teu actual lloc de treball?
Els dos primers anys de l'etapa pre-doctoral els vaig realitzar a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, aconseguint el títol de Màster. A l'inici del tercer any vaig decidir canviar el tema de la meva tesi doctoral i vaig fer una estada de dos anys al Centers for Disease Control and Prevention (CDC), als EUA, on vaig realitzar gran part de la fase experimental de la tesi. A la tornada vaig completar el projecte i escriure la tesi doctoral, obtenint el grau de Doctor. Actualment sóc investigadora post-doctoral i gaudeixo d'un contracte de 4 anys per part del "Ministerio de Salud y Consumo”, que ha estat el meu primer contracte laboral a España.
A mesura que s'avança en la carrera investigadora, la dificultat per trobar llocs de treball en recerca augmenta; els processos de selecció per a la concessió d'ajudes són cada vegada més competitius i exigeixen més requisits. Per exemple, en el punt on em trobo actualment, per passar d'investigador post-doctoral a investigador principal Junior, la majoria d'ajudes exigeixen haver dut a terme el període post-doctoral a l'estranger. De totes maneres, durant els darrers anys han anat sortint noves convocatòries, no tant sols a nivell nacional, sinó també a nivell europeu, i esperem que aquesta tendència vagi en augment.
¿Quines són les sortides professionals d'un investigador de la teva especialitat, a part de la universitat?
Els investigadors de la meva especialitat (microbiologia clínica), a part de la sortida professional com a docent a la universitat, poden passar a la indústria farmacèutica, empreses de diagnòstic, o de reactius i instrumentació en biologia molecular, etc. Cal tenir en compte, però, que moltes d'aquestes empreses són multinacionals i, si bé disposen de departaments de recerca i innovació, aquests no solen estar localitzats a Espanya sinó a d'altres països. Per tant, si es vol seguir el camí de la recerca a la indústria, en la majoria de casos s'ha d'estar disposat a marxar a l'estranger. Altres opcions són optar a llocs de treball com a especialista de producte o d'aplicacions, comercial, etc. amb més o menys oportunitats de promoció segons l'empresa. No obstant, les ofertes de llocs de treball en el món laboral són limitades, i no sempre es valora el títol de Doctor. Per altra banda, últimament s'han creat diversos instituts i altres centres de recerca que han ampliat una mica més l'oferta laboral en aquest àmbit.
Resumint, el camí que s'ha de recórrer per dedicar-se a la investigació és força complicat i ple d'entrebancs, i a més a més, moltes vegades el treball dels investigadors no està prou ben considerat socialment. No obstant, durant aquest camí tens l'oportunitat d'ampliar el coneixement en la teva àrea de dedicació amb els avenços derivats dels projectes en els quals has participat, a través d'articles científics que es publiquen en revistes d'àmbit internacional, presentacions en congressos, etc. Tot això et permet entrar en contacte amb investigadors d'altres països, i realitzar estades en diferents laboratoris per perfeccionar la teva experiència o aprendre noves tecnologies. A més a més, el dia a dia sempre ofereix nous reptes a superar, essent intel·lectualment molt estimulant.
