1. Les pràctiques que realitzaran els estudiants del futur Grau de Magisteri tindran una duració d¡un any acadèmic, doblant el període actual de 6 mesos. ¿Considera que aquestes mesures influiran en la qualitat de la docència?En la formació inicial dels mestres cada cop s'ha anat insistint més en la importància de les pràctiques. A mesura que s'anava veient que no n'hi ha prou amb saber el que s'ha d'ensenyar per reeixir en la docència, s'ha insistit en la necessitat de conèixer l'escenari on es porta a terme l'aprenentatge, el centre educatiu i l'aula.
Això ha portat a repensar les pràctiques en dos sentits: la durada i els objectius i també l'organització.
El període de pràctiques ha de permetre una immersió en la realitat escolar que suposi la descoberta dels elements facilitadors de l'aprenentatge, des de les característiques dels infants i joves, la dinàmica de la relació professor-alumne-grup, les aplicacions didàctiques, les bones pràctiques, el clima acollidor i constructiu... ingredients de la dialèctica: formar i ensenyar-aprendre. La durada d'un curs escolar permet l'observació dels elements bàsics, la visió del seu desenvolupament durant un curs i la interdependència entre tots ells.
L'organització del període de pràctiques s'adreça a aconseguir que els nois i noies participin activament en el procés, col·laborant amb el professional responsable del grup, que assumeixin responsabilitats, que intercanviïn amb els companys, tot amb el suport de la tutoria corresponent i amb una avaluació adequada de tot el període.
En aquest sentit les pràctiques comporten una millora qualitativa de la formació del professorat que facilita una gestió docent en profunditat.
2. A més de les pràctiques, ¿quins altres aspectes (continguts, metodologia, etc.) haurien de canviar o millorar de la formació dels futurs graduats en magisteri i pedagogia?
Podem apuntar diversos aspectes.
La formació dels futurs professionals ha d'incorporar un element indispensable per aconseguir el màxim aprofitament de l'ensenyament. Es tracta de l'orientació a aconseguir la implicació personal dels futurs professionals en la seva formació. La implicació fa significatius el coneixements apresos i orienta l'individu cap a l'aprenentatge al llarg de la vida, superant les inèrcies i l'immobilisme. En una societat en constant evolució, el professional ha d'estar emetent a respondre positivament als nous reptes, lo qual és una condició bàsica del bon professional dels nostres temps.
Atendre la formació personal de l'educador és una mancança de s'ha de cobrir.
En el preàmbul de totes les lleis es parla de l'educació integral dels nois i noies i malauradament es veu poc o gens reflectida després en l'articulat, o en tot cas es confon amb els coneixements adquirits.
Les aportacions científiques de finals del segle passat, especialment de les neurociències, ofereixen evidències del paper indispensable de les emocions en el desenvolupament individual i social dels humans.
Les emocions influeixen en tota l'activitat de les persones i integrades amb el pensament i l'acció orienten i expliquen el camí cap a la maduresa personal.
Viure i conèixer les pròpies emocions i les dels altres, i gestionar-les, possibilita, a través de l'empatia o sentiment de l'altre, l'establiment de relacions positives amb l'altre i a concebre'l com un jo com jo, amb el qual em construeixo i actuo en el món. L'autoestima i l'empatia són a la base de la formació personal i de la ètica solidària que dona sentit al desenvolupament.
Reprenent l'inici del paràgraf, sense una formació personal, fruit de la integració de pensament, emoció i acció, el professional de l'educació no pot plantejar-se adequadament, ni ajudar, a la educació integral dels nois i noies. L'exercici de la Intel·ligència emocional és revelador en aquest sentit.
En connexió amb el punt anterior cal cridar l'atenció sobre la proposta de currículum per competències bàsiques. D'entre les assenyalades hi ha les competències personals i les socials. D'acord amb el que hem exposat el tractament únicament cognitiu d'aquestes dues competències les deixarà a mig camí, sense incidir plenament en el desenvolupament personal i la educació integral.
Des de la teoria de la complexitat també cal revisar la compartimentació del coneixements. Cal establir vincles entre les diferents matèries per tal d'aproximar l'aprenentatge a una visió holística, global, sistèmica de la realitat. La comprensió dels fets, les decisions i l'actuació que se'n deriva s'ha de realitzar a partir del descobriment de tots els elements que intervenen procedents d'àmbits científics diversos i avançar integrant, i no eliminant un dels extrems. La capacitació i l'excel·lència estan en joc en aquest àmbit.
Un últim aspecte consisteix a introduir el coneixement i l'habilitat per a l'actuació amb els grups. Es parla de la relació professor-alumne, però cal l'anàlisi del que suposa el grup i la seva influència sobre els membres, sobre els objectius, sobre les situacions, sobre el clima…en els diferents col·lectius que intervenen en l'educació. La dinàmica de grups aporta descripcions molt significatives i indicacions sobre l'animació i conducció de grups que pretenen fer realitat la millora dels seus membres i de les institucions. Les competències interpersonals de la Intel·ligència emocional.
3. ¿Com valora la formació inicial d'aquests professionals? ¿Creu que reben una formació adequada per a ser professionals competents en les situacions i experiències que es trobaran al llarg del seu exercici professional?
Cal tenir en compte que quan es parla de formació inicial es vol subratllar que es tracta d'una preparació per iniciar l'exercici d'un camp professional, per orientar-se i disposar dels estris bàsics per afrontar les responsabilitats immediates.
El contacte amb la realitat complexa i canviant de la tasca docent fa que el professor novell hagi d'acoblar la formació rebuda, ampliar els horitzons i anar trobant noves sortides a aspectes que la pràctica planteja.
En aquesta acomodació a la realitat hi juga un paper fonamental el context -els altres professionals, les institucions- en el qual es porta a terme la iniciació. D'aquí la importància dels dos o tres primers anys d'exercici, i de la insistència en la realització d'una bona acollida per part del centre on s'incorpora el nou professional.
L'èxit d'aquest període, anomenat d'inducció, i una formació permanent, vinculada a les necessitats individuals i del centre i d'una durada suficient, ajuda el professional a detectar els reptes i a aprofundir en la seva formació d'una manera continuada.
Tot i les mancances de la formació inicial expressades en el punt anterior, s'està d'acord en considerar que mai els mestres havien disposat d'una formació com la que adquireixen en el moment actual.
Una formació inicial amb moltes mancances fa que el període d'inducció pugui ser més determinant i, si no es prou satisfactori, tingui efectes negatius i, fins i tot, no serveixi per orientar positivament la formació permanent.
Malgrat la insistència en els resultats negatius de les proves internacionals, la realitat del magisteri és que hi ha un balanç positiu i sòlid de cara a afrontar els nous reptes (pensem, per exemple, en la integració dels nouvinguts), massa sovint i, per a molts professionals, amb un cost personal excessiu que es manifesta en l'increment dels riscos laborals, especialment els psicosocials.
En aquest sentit, la millora de la formació inicial i permanent dels professionals de l'educació és una de les qüestions fonamentals i prioritàries del moment present. Les propostes actuals de l'espai europeu d'educació superior, realitzades amb rigor i generositat són una alternativa vàlida per avançar en aquest sentit.
4. ¿ Quines accions es podrien dur a terme per a delimitar les competències i l'àmbit professional dels pedagogs, psicopedagogs i mestres? ¿Considera que existeix "intrusisme” o confusió en aquestes professions?
El descobriment i la delimitació de noves formes d'intervenció obliga a revisar els espais de les professions ja existents.
Precisament determinar les competències i l'àmbit d'exercici de les professions, així com la finalitat i l'escenari on s'han de desenvolupar és del tot indispensable per garantir l'eficàcia de les diverses professions i cobrir així totes les necessitats de formació de les noves generacions.
En el cas que ens ocupa -pedagogs, psicopedagogs i mestres-, s'ha anat produint una certa confusió de caire divers entre elles.
Totes intervenen en el camp de l'educació i, per tant, han de disposar d'un coneixement ampli del fet educatiu, d'aquí que clarificar des de quin àmbit ho fan és prioritari per delimitar la intervenció, especialment quan coincideixen en un mateix escenari.
En aquest cas, a part de la diferenciació, cal garantir la col·laboració i el treball en equip dels professionals esmentats i establir a qui correspon la responsabilitat última i la visió global en relació al subjecte individual atès o a la qüestió tractada per garantir l'operativitat i l'aplicació coordinada de mesures de millora.
Una altra consideració a tenir en compte és l'esforç de concretar en quins camps, no estrictament educatius, es considera necessària la intervenció pedagògica, com fa la Llei de creació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, en el seu preàmbul. Donar passos en aquest sentit és clarificar, en funció de la correlació entre competències desenvolupades en la formació inicial i necessitats existents, les finalitats i els escenaris que corresponent als diferents professionals.
Es parla d'intrusisme. Potser s'hauria de parlar de manca de concreció i delimitació de l'abast de certs camps professionals en un moment com l'actual en el que es manifesten noves necessitats educatives.
5. ¿ Quines són les funcions del Consell Escolar de Catalunya? ¿Quines són les seves principals línies d'actuació?
El Consell Escolar de Catalunya es constitueix l'any 1986. La Generalitat el va crear per la Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars, per garantir i assegurar, en l'àmbit no universitari, la participació de tots els sectors afectats.
El CEC és l'organisme superior de consulta i participació dels sectors afectats en la programació general de l'ensenyament no universitari dins de l'àmbit de la Generalitat.
Està integrat per representants dels diferents sectors afectats en funció de la seva representativitat en el marc de la comunitat educativa.
Té dos òrgans unipersonals, la Presidència i la Secretaria, i un òrgan administratiu de caràcter permanent.
En el moment actual consta de 54 membres.
El CEC, com organisme superior, ha de ser consultat preceptivament en la normativa que elabora el Departament per la programació general de l'ensenyament. El CEC ha d'emetre un dictamen, no vinculant, per el Conseller del Departament.
A més a més de la consulta-dictamen, el CEC elabora documents sobre qüestions actuals de l'educació, a proposta d'instàncies internes o externes.
Aquesta tasca té una correlació amb la forma de treball.
El CEC funciona en Ple i en comissions. A part de la comissió permanent, que funciona com a òrgan gestor, hi ha tres comissions reglamentàries: de Programació, de Finançament, d'Ordenació del sistema educatiu, que corresponen a les temàtiques de consulta obligada per part del Departament. Els membres del consell s'han d'inscriure necessàriament com a mínim a una d'elles. La comissió permanent pot crear noves comissions per tractar els temes proposats sobre qüestions actuals de l'educació.
La funció de les comissions és una part fonamental de la participació. És el lloc on el membres del consell aporten els seus punts de vista i expectatives, els de les seves associacions o el dels sector de representen, amb la finalitat d'aconseguir, a través del diàleg, el màxim de consens possible. De les comissions ha de sortir el fruit de la participació, que aporta el acords en funció de la qüestió considerada.
El Ple, representa el nivell d'acord aconseguit per tot el consell. De fet, només són documents del consell els que aprova el Ple.
Com a prolongació del treball intern del Consell cal destacar l'orientació a fer-se present a la comunitat més àmplia. Anualment es realitza una Jornada de Reflexió, sobre una temàtica sorgida del consell, que es realitza a diferents indrets del nostre territori amb la participació de la comunitat corresponent. També s'ha institucionalitzat una trobada anual amb els Consells Escolars de les CCAA.
Cal destacar, la publicació i àmplia difusió, de tots els documents elaborats en relació als temes d'actualitat educativa.
6 ¿Quina importància té la formació dels professionals de l'educació per al Consell Escolar de Catalunya? ¿Intervenen en algun tipus d'activitat de formació continuada?
És un tema recorrent, que ha estat tractat sol o en relació a qüestions més àmplies. Hi ha un parell d'aspectes que s'han de tenir en compte per centrar la qüestió.
L'èmfasi en vincular la tasca del Consell a la programació general de l'ensenyament i el fet que la formació inicial dels professionals no depèn institucionalment del Departament d'Educació fa que no aparegui com una problemàtica amb entitat pròpia dins dels temes habituals. És evident que es tracta d'un tema bàsic per millorar l'educació i per realitzar els curriculums que emanen del Departament.
És una situació paradoxal. Qui proposa i decideix com s'han de formar les noves generacions, no està institucionalment implicat amb qui les ha de formar, és a dir, els professionals de l'educació, a la majoria dels quals, d'altra banda els donarà ocupació.
Hi ha hagut iniciatives diverses i darrerament s'ha incrementat la col·laboració entre el Departament d'Educació i les institucions universitàries implicades en la formació dels nous professionals, però la qüestió no està pas articulada del tot, malgrat que cada vegada hi ha més consciència d'avançar en aquest sentit.
