Encuentra tu curso ideal
9%
L'experiència de viure un Erasmus
Artículo de opinión
Artículo en catalán
Em recordaré del mateix moment que vaig sortir de l'aeroport de Glasgow tota la meva vida: plovia a bots i a barrals, feia molt vent, se'm va trencar el paraigües, anava xopa fins a les celles, estava tipa d'arrossegar la maleta, no havia trobat cap lloc per dormir, estava sola i no entenia a ningú. Recordo que em vaig asseure en un lloc arrecerada de la pluja i em vaig plantejar seriosament tornar a entrar a l'aeroport i agafar el primer vol que em portés a casa meva. Casa meva! Però no! No podia ser! No podia rendir-me el primer dia!
I no em vaig rendir, vaig trobar una plaça en un pis de lloguer que compartia amb dues altres noies Erasmus. Vaig començar a anar a classe a la University of Glasgow i a classe d'anglès per a estrangers. Crec que sempre em recordaré de dos entranyables professors: la Fionna i l'Albert. La Fionna sempre feia les seves classes en grups de vuit alumnes i com que amb ella teníem classe de 12 a 1 i aquesta era la seva hora de dinar, sempre ens portava unes carmanyoles amb uns sandwiches deliciosos que havia preparat a casa seva. I l'Albert, el típic escocès amb panxa cervesera i les galtes vermelles, un apassionat de la història escocesa i un fan de RRRRRobert de Brrrrrrruce, així és com ho deia ell, marcant molt les erres amb un bon accent escocès, i quan s'acomiadava de les seves classes sempre ho feia amb un see ya tomorrrrrrrrow.
Professionalment, el que més valoro del meu pas per la University of Glasgow és la oportunitat que vaig tenir de conèixer, de molt a prop, el funcionament del sistema educatiu escocès. Com a pedagoga que sóc considero important conèixer la realitat educativa d'altres llocs i us ben asseguro que la millor manera per fer-ho és la immersió. Durant la carrera teníem una assignatura "d' Educació Comparada”, l'objectiu de la qual era conèixer altres sistemes educatius de diferents països, però hi ha coses que no es poden aprendre amb dues hores setmanals de classe, hi ha coses que s'han de viure per arribar a entendre-les.
Però per ser-vos del tot sincera, el que més valoro de la meva experiència com a Erasmus és el que em va aportar a nivell personal. El fet de viure sis mesos fora de casa, a l'estranger, envoltada de gent que no coneixia de res, que no entenia de res, que tenien costums molt diferents als meus, que tenien hàbits alimentaris molt diferents als meus, que portaven uns horaris molt diferents als meus va ser una experiència veritablement positiva. Vaig arribar a Glasgow amb un anglès macarrònic i em vaig haver de posar les piles per poder-me comunicar amb la resta de la gent, fer amics i per a poder entendre'm amb els professors de la Universitat. De mica en mica, i dia rere dia, el meu anglès va anar millorant i si a l'arribar tenia un anglès bàsic i de supervivència, sis mesos després ja era perfectament capaç de mantenir una conversa, intervenir en un debat, llegir el diari i fer exàmens. No us penseu ara, que amb aquest temps vaig aconseguir tenir un anglès perfecte, però si més no, vaig perdre la por a fer-lo servir.
Econòmicament la dotació de la beca Erasmus no és gaire lluïda, és més aviat escassa per a sobreviure en un altre país. Les despeses són moltes: s'ha de pagar el lloguer del pis (que és bastant car), la manutenció, les despeses de material per a la universitat i per què no dir-ho, les cerveses al pub i les múltiples excursions per a conèixer el país (ja que hi ets val la pena voltar i fer turisme). Jo ho vaig solucionar buscant-me una feineta que em permetia portar al dia les classes, m'aportava un sou i de pas, coneixia gent nova, que em van ensenyar moltes coses de la cultura escocesa (de la que no t'ensenyen a la universitat) i sobretot, hi vaig aprendre molt anglès.
Una cosa que vaig valorar molt de la meva feina era que em permetia desconnectar de la resta dels estudiants Erasmus i em permetia tenir contacte directe amb autèntica scottish people. Aquest és un dels inconvenients de fer un intercanvi, ja que els estudiants Erasmus acaben formant una espècie de cercle tancat, una mena de ghetto, de manera que els teus amics acaben sent gent de França, d'Alemanya, de Noruega, de Suècia... de qualsevol lloc excepte del país on has anat a parar.
Un intercanvi Erasmus té, com tot, les seves coses bones i les seves coses dolentes. Evidentment no tot són flors i violes. Hi ha moments en que ho engegaries tot a rodar i et mors de ganes de tornar a veure la teva família i els teus amics, però aquests moments es superen fàcilment i amb un obrir i tancar d'ulls. Jo ho considero una experiència absolutament recomanable i si voleu seguir el meu consell: no en deixeu escapar l'oportunitat.
Deja tu comentario
Publicado
Lo más leído
Lo último
Suscríbete a nuestras publicaciones
