Encuentra tu curso ideal
9%
¿Qué quieres estudiar?

¿Cuáles son los retos a los que debe hacer frente la prevención de riesgos laborales? ¿Hacia dónde evoluciona la figura del técnico en prevención?

Artículo de opinión


  • Deja tu comentario
  • Valora


Màrius Martí i Gutiérrez. Presidente de la Associació Catalana de Tècnics en Prevenció Riscos Laborals y Vicepresidente de la Associació de Treballadors Autònoms de Catalunya
(En catalán)

La prevenció, s'enfronta a un món que varia a una velocitat vertiginosa, on els canvis existents tant a nivell tecnològic, organitzatiu com en l'aspecte de l'envelliment de la població treballadora no podran ser regulats mitjançant lleis.

Ara, li tocarà a la prevenció adaptar-se a la velocitat de les empreses i disposar-se a canviar de forma ràpida la seva forma d'actuar.

Les actuacions preventives hauran de ser integrades en el si de les empreses, consensuades amb els organigrames de les empreses i integrades amb tots i cadascuna de les seves decisions i processos.

Aquesta integració és un repte que s'ha de veure com a part integrant de les decisions de l'empresa, tant en els processos de compra, contractació, desenvolupament de noves tecnologies, etc.

Un dels reptes més importants als que s'enfrontarà la prevenció, serà la prevenció dels llocs de treballs des del punt de vista ergonòmic i psicosocial i la relació dels mateixos amb els accidents laborals.

Les tendències a analitzar els llocs de treball com un tot, tenint en compte no tant sols el seu aspecte o el seu entorn físic, sinó també les circumstàncies que envolten a l'individu que desenvolupa la tasca en aquell lloc de treball, fa que s'activin nous mecanismes per detectar com s'han produït les fallades o quina ha estat la causa que ha desencadenat aquell error o fallada que ha produït l'accident.

El nou repte de la prevenció és, per tant, l'intent d'estar per davant de la sinistralitat, disminuïnt la tendència als accidents i no tant sols amb els aspectes físics o tecnològics, sinó amb una màxima intensitat en els aspectes organitzatius, psicosocials i ergonòmics.

Aquests tres aspectes s'hauran de relacionar d'una forma molt íntima amb tots els estudis de la vigilància de la salut o medicina del treball, però amb els aspectes més vinculats als deterioraments o variacions que es puguin detectar amb les exploracions específiques.

És a dir, s'haurà d'aconseguir mantenir un bon seguiment de les variacions que es puguin produir causades pel treball, en qualsevol sentit, mitjançant reconeixements periòdics que ens indiquin les possibles alarmes tant a nivell individual com per grups de població, sempre mantenint el secret que obligui la normativa, per tal d'actuar amb la màxima celeritat per resoldre les possibles deficiències.

Per últim, hi ha un repte que caldrà afrontar i que serà un dels problemes del futur: l'envelliment de la població treballadora i la no adequació dels llocs de treball.

Aquest és un dels reptes i dels problemes de la prevenció; la població treballadora s'envelleix però els llocs de treball no s'adapten a las característiques de la població treballadora.

Això vol dir que en una empresa, una persona de 20 anys realitza una feina amb un equip de treball de les mateixes característiques que una altre persona de 60, la mateixa quantitat o intensitat de llum, la mateixa velocitat, ha de fer la mateixa força, etc. les dues persones no responen igual davant els estímuls lumínics, no tenen la mateixa força, el reflexes no són els mateixos, l'elasticitat muscular i el nivell de resposta no és el mateix; això augmenta el nivell de risc d'accident.

La prevenció s'enfronta a un repte, adequar el llocs de treball per que siguin aptes per la població treballadora actual, ja que les estadístiques ens indiquen que la majoria de població treballadora està entre els 40 i els 65 anys i segons les tendències, en els propers anys l'edat de la jubilació tendirà a augmentar, entre els 68 i els 70.

La figura del Tècnic de Prevenció de Riscs Laborals, s'enfronta a canvis molt substancials; la tendència natural ha de ser a una especialització en un sector específic, on conegui concretament el món que l'envolta o una especialitat concreta.

Quan parlem d'especialitat concreta, no ens referim a una de les quatre especialitats, el TRPL, ha de deixar de ser un generalista del món de la prevenció i ha de passar a ser un especialista d'un tema concret, màquines, senyalética, E.P.I, vibracions, acústica, organització, etc. o bé, d'un sector concret.

Aquesta pròpia especialització, comportarà la fidelització en els seus llocs de treball, siguin SPA, SPP, SPM, o la creació de una nova figura que podria sorgir amb el pas del temps com els tècnics de prevenció com a professió lliberal i que oferissin el seu servei a empreses o entitats.
Deja tu comentario